Després d’uns dies de “reformes” ja ens podeu trobar a la nova web http://www.cataloniaimage.com
Visca Catalunya!!!
FCBarcelona 2013-2014
Equipatge de la temporada 2013-2014
Neix un portal dedicat a la cervesa catalana artesana
Espiga, de Gelida (Alt Penedès)
Cervesa Fort, Montseny, Birra 08, Catalan Brewery, Birrola… A les acaballes del mes d’agost, els amants d’una bona cervesa estan de sort. Neix el nou portal d’internet ‘Cervesa Catalana’, una xarxa social dedicada a cervesers i aficionats de la cervesa artesana. Permet donar a conèixer i promocionar informacions, esdeveniments i productes nous relacionats amb el món de la cervesa al país.
El portal s’ha creat en un moment d’efervescència de les cerveses artesanes catalanes de qualitat. Per exemple, la fàbrica Fort, amb seu a l’Hospitalet de Llobregat, va néixer fa menys d’un any i ja és tot un referent de la cervesa artesana feta al Principat
Ara per ara, la web recull la informació de seixanta-set cerveses, en un directori que permet trobar des de les més populars, com ara la Fort i la Companyia Cervesera del Montseny, fins aquelles amb noms i receptes molt creatives. Jo en Vull, de Barcelona; Rústica Bufona, de Sarral de la Conca de Barberà, i Skuma, de Vilafranca del Penedès, són només uns quants exemples del que es pot tastar al territori català..
Catalan Brewery, de Mollet del Vallès (Vallès Oriental)
Els usuaris registrats a la nova xarxa poden fer-se fans de les cerveses que s’exposen, escriure a les seves pàgines i compartir experiències, entre més coses. La iniciativa, creada per Marc Indurain, va molt més enllà: qualsevol usuari pot crear noves cerveses i comentar-ho al bloc.
Inspirat en xarxes socials com Facebook o Twitter, els usuaris de ‘Cervesa Catalana’ poden agregar amics, veure l’activitat de la comunitat, mencionar usuaris i escriure amb etiquetes. A més, diferents fòrums apropen els productors de cervesa als aficionats i recullen opinions, dubtes i gustos dels clients amb l’objectiu de millorar tot allò que es pugui.
Bou, de Manresa (Bages)
‘Cervesa Catalana’ ja fa un any que és a la xarxa amb els comptes de Facebook i Twitter.
Font: http://www.vilaweb.cat/noticia/4140394/20130827/neix-portal-dedicat-cervesa-catalana-artesana.html
Un ribetà, entre els ‘cracks’ mundials del cub de rubik
Contemplar el jove ribetà Carles Carneros resolent un cub de rubik de tres per tres cares en deu segons és tot un espectacle. Primer, perquè resulta sorprenent comprovar com els dits mouen les fileres de colors amb agilitat i sense aturar-se un instant. A més, i més sorprenent encara, perquè ho fa aplicant algoritmes. Tota una màquina de calcular i de perícia manual personificada en un noi de quinze anys que va descobrir aquesta afició el gener del 2011 a través de Youtube i que és a punt de començar quart d’ESO.
La seva especial habilitat el va portar a participar en el Campionat del Món de Rubik, que es va celebrar del 26 al 28 de juliol passat a l’Hotel Riviera de Las Vegas. Va quedar el 133, en una competició amb 568 participants. Entre els espanyols, va quedar el primer. Que només en fossin uns cinc o sis, com ell assenyala, no li resta mèrits. El millor resultat del guanyador va ser de 5 segons amb 88 centèsimes, mentre que Carneros es va quedar en 11 segons amb 47. A veure qui l’imita.
El cub de rubik forma part de l’imaginari dels anys vuitanta. Segons el jove ribetà, però, cada vegada hi ha més gent que el practica. Hi ha 30.000 persones que participen en competició i molts dels meus amics ho estan començant a fer, explica. Fins i tot, ho considera recomanable perquè agilites la ment, estàs distret i no et canses.
Un cop passada la prova mundial, Carneros es prepara per a la propera competició estatal, que es farà de l’11 al 13 d’octubre. De moment, hi ha 102 persones apuntades. De fet, cada mes se celebra una competició a Espanya, però aquesta és la més important. En aquesta competició, s’espera que s’enfronti amb Darío Roa, el millor d’Espanya, que ha aconseguit resoldre el cub de rubik en 7 segons i 43 centèsimes i que no va ser a Las Vegas.
Dels resultats obtinguts als Estats Units no sembla estar del tot satisfet, tenint en compte que a casa la seva millor resolució és de 6 segons amb 66 centèsimes. A casa està més relaxat, ens explica el seu pare. Segons el propi Carneros, si el 2012 va aconseguir els 15 segons i el 2013 s’ha situat en els deu, el seu objectiu ara és baixar encara més. M’agradaria fer una resolució de quatre segons o arribar a ser dels millors del món.
L’afició pel rubik va ser tota una descoberta que no té antecedents en la família. De fet, s’ha d’entendre més aviat com una prolongació de les seves habilitats motrius amb les mans. Abans de descobrir el famós cub, s’havia exercitat amb la papiroflèxia i la guitarra.
Admireu l’habilitat de Carles Carneros amb el cub de rubik
Ona Carbonell triaria la selecció catalana
Ona Carbonell: ‘Si hagués de triar entre la selecció espanyola i la catalana, triaria la catalana’
La medallista de natació sincronitzada diu que, si hagués pogut, hauria anat a la Via Catalana
Ona Carbonell (Twitter) s’ha expressat clarament a favor de les seleccions catalanes. La nedadora de sincronitzada és una de les estrelles mundials d’aquesta modalitat i en els últims mundials de natació, celebrats a Barcelona, va guanyar tres medalles de plata i quatre de bronze amb la selecció espanyola. Però ahir, en una entrevista al programa Directe 4.0 de Ràdio 4, va dir: ‘Si hagués de triar entre competir amb la selecció espanyola o la catalana, triaria la catalana’.
Carbonell fou una de les esportistes que va donar suport a la candidatura de Madrid 2020 a Buenos Aires. Però va afegir: ‘Vaig donar suport a la candidatura de Madrid, però si hagués estat a Barcelona, hauria anat a la Via Catalana’.
La nedadora s’afegeix a un reduït grup d’esportistes d’elit que s’han pronunciat a favor de les seleccions catalanes i de la independència de Catalunya, com el jugador d’hoquei Àlex Fàbregas i la jugadora de bàsquet Helena Boada, que va renunciar a jugar a la selecció espanyola perquè no ho podia fer amb la catalana, ha obtingut la ciutadania eslovena i juga amb la selecció d’aquest país.
Lluís Companys i Jover
Nasqué a El Tarrós ( Urgell ) 1882 i morí a Barcelona ( Barcelonès ) 1940.
Fou fill d’una família pagesa benestant de la comarca de l’Urgell. Estudià dret a la Universitat de Barcelona. De jove tingué atracció per la política, fundant l’Associació Escolar Republicana ( a la universitat ) i militant a l’Unió Republicana. Amic i col•laborador d’en Francesc Layret i Albert Bastardas. A l’any 1910 fou president de la secció política de la Unió Federal Nacionalista Republicana. Escriví de ben jove als periòdics republicans “La Barricada” , del qual en fou redactor en cap, i a “La Publicidad”. Aquest darrer diari era reformista, tal com és definia en aquella època Companys. Professionalment, fins a la Proclamació de la República, exercí d’advocat laboralista de sindicalistes.
Fou detingut al novembre del 1920 amb Salvador Seguí, Martí Barrera, Josep Viadiu i d’altres sindicalistes i deportat al Castell de la Mola ( Maó ). Quan Francesc Layret estava disposat a assumir-ne la defensa, aquest fou assassinat . Al desembre del 1920 fou elegit diputat pel Partit Republicà Català i hagué d’ésser posat en llibertat. Fou un dels membres fundadors de la Unió de Rabassaires i Altres Conreadors del Camp de Catalunya. Dirigí “La Terra” òrgan de La Unió de Rabassaires. Actuà com a advocat d’aquesta entitat agrícola i sindical. Empresonat de nou a l’Octubre del 1930.
Fou un dels assistents a la Conferència d’Esquerres. Actuava al Marge del Grup d’Estat Català i de l’Opinió, els sectors més nacionalistes d’ERC. Sempre havia destacat en la política per la seva vessant republicana i sindical per damunt de l’estrictament nacionalista. Elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona el 1931. Hi entrà el 16 d’abril del mateix any acompanyat de Amadeu Aragay, Lluhí i Vallescà i d’altres. Deposà l’alcalde accidental Antoni Martínez Domingo, prengué possessió i des del balcó proclamà la República espanyola a Catalunya. Nomenat governador civil de Barcelona.
Elegit al 1931 diputat a les Corts per la província de Barcelona i diputat al Parlament de Catalunya per Sabadell el novembre del 1932. L’any 1933, fou escollit membre del comitè executiu d’Esquerra Republicana de Catalunya. President del Parlament i Ministre de la Marina, són alguns dels altres càrrecs que ocupà. A la Mort de Francesc Macià el 25/12/1933, Joan Casanova, president del Parlament català el proposà com a president de la Generalitat.
Fou el principal dinamitzador dels corrents ideològics i socials dins d’ERC. Macià sempre, després de la creació de l’ERC, es negà a qualsevol corrent o capella dins del partit republicà. Les vessants esquerranista i republicana de Companys pesaven en aquell temps més que la pròpiament catalana. El seu nacionalisme aniria in crescendo, arribant a la proclamació de l’Estat Català dins una República Federal, per l’octubre del 1934. La seva segona muller, Carme Ballester, militant d’Estat Català, influí molt en ell. Empresonat arran d’aquests fets, fou condemnat a 30 anys de reclusió.
La victòria del Front Popular el febrer del 1936 significaria el seu alliberament del penal de Cadis. Arran del cop del 1936 i la consecutiva guerra civil, el seu poder quedà desbordat pels corrents revolucionaris anarquistes. Bo i esforçant-se a mantenir l’equilibri entre les diverses forces polítiques i socials. Aconseguí formar un govern, presidit per en Josep Tarradellas.
Al 1939 prengué el camí de l’exili. Durant l’ocupació alemanya fou lliurat a l’Estat Espanyol. Jutjat i condemnat a mort pels espanyols, moria afusellat el 15 d’Octubre del 1940 al Castell de Montjuïc de Barcelona.
Morí com a President de Catalunya, aquesta era la seva causa criminal. Mai els seus assassins han sigut jutjats encara. En els darrers anys de la seva vida el factor català pesà més que el pròpiament republicà. La guerra civil significà una prova de foc per a la seva vida. Els seu darrer fet fou morir amb els ulls descoberts mirant la cara dels seus botxins. Els seus darrers mots foren: PER CATALUNYA.
Els espanyols assassinaren un home, Catalunya tenia un nou màrtir. Només el Pandith Nehru, governant de la Índia, denuncià públicament el crim. La seva muller Carme Ballester, militant d’Estat Català,, per mitjà de les gestions fetes per un patriota com fou Batista i Roca, pogué rebre una indemnització d’Alemanya que l’ajudà en la seva soledat i vellesa. L’ajuda d’altes patriotes exiliats hi contribuí.
Les millors imatges de la Via Catalana
Via Catalana a Santa Margarida i els Monjos
La Diada de Catalunya amb la Via Catalana.
Via Catalana (Imatges)
Imatges del Tram 320 de la Via Catalana.
Via Catalana La Diada’13
11a. Marxa de Torxes a Vilafranca del Penedès
El dissenyador de l’estelada Vicenç Albert Ballester tindra una plaça a Barcelona
El creador de l’estelada tindrà una plaça a Barcelona
L’estelada: una bandera de combat.
Redacció – 16/08/2013 – 18.48h.
La plaça triangular situada entre el carrer Comerç i el passeig de Lluís Companys de Barcelona portarà el nom de Vicenç Albert Ballester i Camps, l’activista polític i cultural que va dissenyar l’estelada a principis del segle passat. La decisió va ser adoptada en un plenari del districte de Ciutat Vella amb els vots a favor de Convergència i Unió, Unitat per Barcelona i Iniciativa, i l’oposició del PP i del PSC.
Ballester, marí de professió, era a l’Havana quan es va produir la independència de Cuba i es va inspirar en la bandera cubana per dissenyar l’estelada.
L’Organitzador del “Centenari de l’Estelada”, Oriol Falguera, explica l’origen del simbolisme: “Una estrella blanca, que vol dir la llibertat, i ho posem en un cel blau, que és el triangle blau, que representa el cel blau de la humanitat. Dins del cel blau de la humanitat hi lluirà per sempre l’estrella blanca de la llibertat. Això és el que significa.”
Joan Muray, autor “Cent anys d’estelada: un segle d’iconografia independentista” explica que “ell deia que aquesta bandera, el dia que Catalunya tingui independència, ha de ser guardada, perquè la bandera és l’altra, la de les quatre barres del Casal de Barcelona, dels comtes. Per tant, aquesta és una bandera de combat, una bandera d’independència, i s’ha acabat. Prou, no s’ha de tenir més; després, ja serà una bandera històrica. Esperem-ho.”
L’Ajuntament de Barcelona ja va aprovar dedicar una plaça a Ballester el 1938, l’any de la seva mort. Però la guerra ho va impedir. Ara, la plaça que havia de dur el nom de Ballester, nascuda d’un forat provocat pels bombardejos franquistes, es diu plaça de la Vila de Madrid.
Córrer o Morir
ARA Llibres
Un fora de sèrie. Un heroi. Una persona extraordinària. Per a aquells que encara no el coneguin, Kilian Jornet és l’actual campió mundial de sky-running, una de les proves físiques més dures del planeta. Ha pujat i ha baixat el Kilimanjaro més ràpidament que cap altra persona al món. El GR-20 de Còrsega, la Transpirenaica, el Grand Raid de les Illes Reunión, la volta al llac Tahoe… Ha fulminat tots els rècords mundials en tots els reptes que s’ha proposat. Fins i tot el més prestigiós dins del món del l’sky-running (del qual n’és l’actual campió de les últimes tres edicions), l’Ultra Trail del Mont Blanc, l’olimp dels esportistes que practiquen aquesta modalitat. Córrer o morir és la seva filosofia, la seva visió de la vida, el diari d’un guanyador.
Qui és Pere Casaldàliga?
Pere Casaldàliga (Balsareny, 16 de febrer de 1928) és un dels màxims representants de la teoria de l’alliberament i una figura respectada a l’església del Brasil. Actualment és bisbe emèrit de la prelatura de Sâo Félix do Araguaia, al Mato Grosso del Brasil.
Al país hi va arribar el juliol de 1968, en plena dictadura militar. Havia ingressat en els claretians i havia estat ordenat sacerdot el 1952. Va ser ordenat bisbe de São Felix do Araguaia (Mato Grosso) el 23 d’octubre de 1971. El seu compromís cristià amb els més pobres va quedar clar en la seva primera carta pastoral, “Una Iglesia de la Amazonia en conflicto con el latifundio y la marginación social”.
La figura de Casaldàliga va transcendir, des de molt aviat, els límits de la seva diòcesi, ja que dom Pedro, tal com l’anomenen, va contribuir decisivament a la fundació de dues entitats claus en la història de l’Església brasilera: la “Comisión de Pastoral de la Tierra” (CPT) i el “Consejo Indigenista Misionero” (CIMI), organismes bàsics per entendre la lluita a favor de la Reforma Agrària i del respecte als pobles indígenes brasilers.
Les seves causes i la seva trajectòria exemplar al costat dels més desfavorits li han valgut diversos reconeixements com el de ser candidat a Premi Nobel de la Pau (1992) o el Premi Internacional Catalunya http://www.gencat.net/pic/cat/anteriors.htm (2006), que el llavors president de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall va anar-li a entregar.
La seva coherència també li ha comportant amenaces de mort, intents d’expulsió del país i pressions del Vaticà. Per exemple, no va poder deixar Sâo Félix per assistir a l’enterrament de la seva mare: s’arriscava a que la dictadura brasilera no el deixés tornar…
Tot i estar cada vegada més afectat pel Parkinson segueix llegint, escrivint, celebrant misses i rebent amb entusiasme els que el visiten.
Les tensions que ha viscut no li han robat la pau. Potser, perquè mai ha deixat de ser un contemplatiu, un poeta que resa i lluita.
Font: http://www.clamfestival.org/premi-pere-casaldaliga/qui-es-pere-casaldaliga/
Cataloniaimage 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.